Llengua catalana
residir
verb intransitiu
1 Viure durant un temps llarg o d'una manera permanent en un lloc determinat: els meus cosins resideixen a l'estranger.
SINÒNIMS: habitar
2 Ser la base d'una cosa: per a mi, la dificultat resideix en el càlcul.
SINÒNIMS: raure
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- , com en el verb servir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
