Llengua catalana
raure
verb transitiu
1 Rascar una superfície amb un instrument dur, tallant o aspre per desprendre'n el pèl, el borrissol, les coses que hi ha enganxades, etc.
verb intransitiu
2 Tenir l'obligació de tractar amb algú amb qui no es vol tractar: si vols saber on és, hauràs de raure amb la seva mare.
NOTA:
S'usa darrere de verbs com anar a, venir a o haver de.
3 Arribar o anar a parar a un lloc o a una situació sense voler-ho: en el futur, qui sap on anirem a raure?
NOTA:
S'usa en infinitiu darrere d' anar a.
4 Estar de manera prolongada o viure en un lloc determinat: se'n va anar cap a Alemanya o Àustria, però exactament no sabem on rau.
SINÒNIMS: residir
5 Trobar-se o consistir: l'originalitat d'aquesta pintura rau en el joc de llum i d'ombres.
OBSERVACIÓ: És una paraula que es reserva al registre formal. És preferible utilitzar estar o ser depenent del context. Es conjuga com complaure.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
