Llengua catalana
dur
verb transitiu
1 Anar d'un lloc a un altre carregat amb una cosa: pots dur aquesta carta a correus?
SINÒNIMS: portar
2 Conduir o guiar algú d'un lloc a un altre: el cap de setmana, els pares els van dur al zoo.
SINÒNIMS: portar
3 Anar vestit amb una determinada roba: prefereixo dur pantalons que faldilles.
SINÒNIMS: portar
NOTA:
En aquest sentit és incorrecte utilitzar lluir.
4 Fer arribar alguna cosa a un lloc determinat: ens va dur la nova del naixement de la seva filla.
SINÒNIMS: portar
dur, -a
adjectiu
1 [cosa] Que ofereix una gran resistència a ser ratllat, penetrat, deformat o tallat: el diamant és el mineral més dur.
2 [cosa] Que no és tan flexible o tou com ho és normalment o com es voldria: aquest pa no pot ser d'avui perquè és molt dur; els cigrons han quedat durs.
3 [activitat] Que exigeix un gran esforç i un cert patiment: treball dur; esport dur.
NOTA:
Ús incorrecte com a adverbi, per tant, no es pot dir *han treballat dur . S'ha de dir han treballat molt.
4 Que no té suavitat o fluïdesa: té unes maneres molt dures.
adjectiu i nom masculí i femení
5 [persona] Que és insensible, sever i molt rigorós: és molt dur amb els seus fills, no els consent res de res.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
