Llengua catalana
caragol o cargol
nom masculí
1 Mol·lusc terrestre o aquàtic que té una closca enrotllada en forma d'espiral, un peu carnós amb el qual s'arrossega i quatre tentacles al cap: quan pari de ploure anirem a buscar caragols.
2 Closca d'aquest animal.
3 Peça cilíndrica o cònica, generalment metàl·lica, acabada en punta i amb un cap amb una ranura i una tija en espiral, que serveix per subjectar una cosa en una altra: amb els caragols fixarem la lleixa.
SINÒNIMS: clau de rosca, vis
NOTA:
És incorrecte dir *tornillo perquè és un calc del castellà.
4 Cos flexible que s'enrotlla formant espiral, especialment els rulls dels cabells.
5 anatomia Conducte de l'orella interna dels vertebrats que té una forma semblant a la closca del caragol i que conté els òrgans essencials de l'oïda.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
