Llengua catalana
treure o traure
verb transitiu
1 Fer sortir una persona o una cosa del lloc o de la situació on era: va treure un parell de bombons de la capsa.
2 Deixar anar algú o un animal, posar en camí o en moviment: qui treu el gos, avui?
SINÒNIMS: aviar
3 Suprimir o fer desaparèixer una cosa d'un lloc: el lleixiu treu les taques de la roba blanca.
4 Separar una part d'un tot: els diumenges treia les fulles seques de les plantes.
5 Aconseguir o obtenir una cosa d'una persona o d'una altra cosa: de la llet podem treure diversos productes làctics, com el formatge o la mantega.
6 Guanyar un premi per sort o per atzar: ha tret la grossa.
7 Crear una cosa i posar-la en circulació o donar-la a conèixer: el cantant de moda ha tret un nou disc.
8 Fer sortir una part del cos a través d'una obertura: treure els braços per la finestra d'un vehicle mentre està corrent és una imprudència.
9 Fer aparèixer una cosa que normalment resta oculta: fes el favor de no treure la llengua.
10 Expulsar o fer sortir una cosa del propi organisme: en la respiració, traiem l'aire per la boca o pel nas.
OBSERVACIÓ: Ús incorrecte en el sentit d' arrabassar, prendre, robar o impedir, depenent del context.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
