Llengua catalana
tipus
nom masculí
1 Persona de la qual no es coneix la identitat o no es vol especificar: és un bon tipus; he vist un tipus pel carrer.
SINÒNIMS: individu
2 Conjunt de propietats o característiques que distingeixen una persona o una cosa.
SINÒNIMS: gènere
3 Classe a què pertany una persona o una cosa que es classifica per la seva manera de ser: quin tipus de vestit vols comprar-te?
SINÒNIMS: mena, ordre
NOTA:
Se'n fa un ús abusiu, per tant cal recordar altres formes com mena o classe.
4 Figura del cos humà, especialment pel que fa a l'elegància i esveltesa: té un bon tipus.
5 Peça metàl·lica d'una impremta o d'una màquina d'escriure on hi ha gravada una lletra o un caràcter que s'ha d'imprimir.
6 Classe de lletra: el tipus courier es fa servir molt en impremta.
SINÒNIMS: caràcter
OBSERVACIÓ: El plural també és tipus.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
