Llengua catalana
sostreure o sostraure
verb transitiu
1 Apartar, separar o emportar-se una cosa del conjunt de què formava part.
2 Prendre una cosa que pertany a una altra persona en contra de la seva voluntat o d'amagat, sense emprar la violència.
SINÒNIMS: furtar, robar
3 matemàtiques Fer una operació matemàtica consistent a treure una quantitat d'una altra o a conèixer la diferència entre les dues.
SINÒNIMS: restar
verb pronominal
4 sostreure's Evitar o eludir una obligació, una dificultat o una cosa que es considera perjudicial: sostreure's a una obligació.
OBSERVACIÓ: Es conjuga com treure o traure.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
