Llengua catalana
sentit 1
nom masculí
1 Facultat que permet a les persones i animals percebre estímuls del món exterior mitjançant certs òrgans del seu cos: el sentit de la vista es troba als ulls.
2 Capacitat per raonar, discernir i ser conscient del món exterior.
sentit comú Capacitat per jutjar raonablement les situacions de la vida quotidiana i decidir de manera encertada.
sisè sentit Habilitat especial que té una persona per percebre realitats que passen desapercebudes als altres, cosa que la capacita per fer una determinada activitat: té un sisè sentit per als negocis.
3 Significat d'una paraula o d'un conjunt de paraules: aquesta frase no té cap sentit.
SINÒNIMS: accepció
4 Manera que és una de les dues oposades de recórrer una línia o un camí: tota direcció té dos sentits; a les autopistes hi ha llocs senyalitzats per fer el canvi de sentit i tornar enrere.
5 Raó de ser, finalitat o lògica que té una cosa: la seva família era el sentit de la seva vida.
amb els cinc sentits Amb tota l'atenció possible: va fer l'examen amb els cinc sentits.
perdre els sentits Quedar-se sense coneixement durant uns instants: va caure i va perdre els sentits.
sentit de l'humor Capacitat d'una persona de riure's de si mateix i de de no dramatitzar els problemes: ens va demostrar que tenia un gran sentit de l'humor.
sentit, -ida 2
adjectiu [persona] Qué és molt sensible i tot l'afecta sobre manera: no li diguis cridant que és molt sentida, pobra.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
