Llengua catalana
salvatge
adjectiu
1 [animal] Que viu en llibertat a la natura i està sense domesticar: vam fer una excursió i vam veure cavalls salvatges.
2 [planta] Que creix sense ser cultivat: l'arboç és una planta salvatge.
SINÒNIMS: silvestre
3 [terreny] Que no ha estat transformat, cultivat o poblat per l'ésser humà: ens vam banyar en unes platges salvatges.
adjectiu i nom masculí i femení
4 [persona] Que es comporta d'una manera esquerpa, intractable i cruel: aquesta barbaritat només la pot haver fet un salvatge.
5 [població, persona] Que no ha estat civilitzat i manté formes de vida primitives: l'antropòleg va estudiar les tribus salvatges de l'Amazones.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
