Llengua catalana
muntar
verb intransitiu
1 Pujar en algun lloc situat més amunt: muntem en l'atracció.
SINÒNIMS: enfilar-se
2 Pujar en un vehicle o en un animal: muntar a la moto; va muntar al cavall i va desaparèixer.
verb intransitiu i transitiu
3 Calvalcar sobre un animal: li agrada muntar a cavall; jo muntaré la mula i tu el cavall.
verb transitiu
4 Ajuntar les peces de què es compon un moble, un aparell, etc., i preparar-lo per funcionar: en aquesta botiga venen mobles sense muntar.
SINÒNIMS: armar, bastir
5 Organitzar i preparar una representació teatral, un espectacle, una festa, etc.: per Cap d'Any muntarem una festa a casa.
6 Disposar o preparar una activitat: ha muntat un negoci tèxtil.
7 Col·locar una pedra preciosa sobre una joia ajustant-ne les parts: el joier va muntar el diamant a l'anell.
8 Batre la nata de la llet o la clara d'ou fins que quedi esponjosa.
9 Unir-se sexualment un animal mascle amb la femella: ha comprat un semental perquè munti les vaques.
10 Seleccionar i unir seqüències d'una pel·lícula de cinema o d'un programa de ràdio o televisió: el rodatge ja s'ha acabat, ara només falta muntar la pel·lícula.
muntar-s'ho a. ) col·loquial Organitzar-se, afrontar una activitat: que malament que t'ho muntes, nano, no acabaràs mai! b. ) col·loquial Tenir un flirt, un embolic ocasional: no sortim junts, només ens ho muntem de tant en tant.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
