Llengua catalana
forca
nom femení
1 Instrument que consisteix en un pal llarg acabat en dues o més puntes que es fa servir per moure herba o palla i per a altres feines del camp.
2 Instrument format per una vara amb dues puntes que es fa servir en alguns oficis i que serveix per aguantar, penjar o despenjar una cosa o per ficar-la dins d'un lloc: els forners fan servir la forca per ficar la llenya dins del forn.
3 Aparell de fusta format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals d'on penja una corda amb un nus escorredor que es feia servir per executar una persona penjant-la pel coll.
a la quinta forca Molt lluny: m'he de llevar molt d'hora perquè l'escola és a la quinta forca.
força 1
nom femení
1 Capacitat física per fer una feina o moure una cosa: podrà portar-ho tot sol, té molta força.
2 Esforç o aplicació d'aquesta capacitat física sobre alguna cosa: va aixecar la caixa amb força.
3 Violència física contra una persona o un animal: el va agafar amb força i no el va deixar marxar.
4 Capacitat d'una cosa material o immaterial de produir un efecte: la força dels antibiòtics.
5 Intensitat amb què es manifesta una cosa, especialment un sentiment: van superar els problemes gràcies a la força del seu amor.
6 Capacitat que té una cosa de resistir o de sostenir un pes: la força d'un dic.
7 física Causa capaç de modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos.
força de gravetat Fenomen d'atracció que tot cos exerceix sobre els altres que el rodegen: els objectes cauen a terra per la força de gravetat de la Terra.
nom femení plural
8 forces Vigor natural de les persones o dels animals: No es troba bé i perd les forces.
9 Conjunt de soldats o de policies: les forces de l'ocupació.
forces armades Conjunt format pels exèrcits de terra, mar i aire d'un país.
a força de Indica la repetició d'una cosa o d'una acció de manera insistent: a força de treballar molt han acabat el projecte.
a la força o per força a. ) Contra la pròpia voluntat i, generalment, amb violència: el va dur al metge a la força perquè no hi volia anar. b. ) Per necessitat: per força hi hem d'anar si volem cobrar.
força major Fet inevitable que, com que no es pot preveure, impedeix fer una obligació: l'examen es va suspendre per una força major: la professora es va posar malalta.
forces vives Conjunt de persones amb poder o amb capacitat de representació, que promouen i controlen l'activitat i la prosperitat d'un lloc.
força 2
determinant i pronom quantitatiu
1 En gran quantitat, o més del normal o necessari: tenen força llibres; de llibres en tenien força; demostra força intel·ligència en les seves accions.
SINÒNIMS: bastant
adverbi
2 D'una manera considerable, o en un grau alt: se'l veia força intranquil; les classes m'agraden força.
SINÒNIMS: bastant
OBSERVACIÓ: És invariable.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
