Llengua catalana
fins
preposició
1 Indica el final o el límit de l'espai on s'arriba; pot anar seguit de la preposició a o en : vam caminar fins al castell; vam anar nedant fins en aquella cala.
2 Indica el final o el límit d'un interval o d'un espai de temps; pot anar seguit de la preposició a : no ens vam veure fins l'endemà; treballarem fins a la tardor.
3 Es fa servir en expressions de comiat per indicar el temps en què la persona que parla espera tornar a veure la que escolta: fins la setmana vinent!; fins aviat!
adverbi
4 Indica que el que es diu a continuació és sorprenent: es va espantar tant que fins va cridar.
fins i tot Indica que el que es diu és sorprenent o està fora del normal: els agraden tant les motos que fins i tot l'àvia en té una.
fins que Expressa el moment en què acaba l'acció, el procés o l'estat expressats pel verb principal: m'esperaré fins que te'n vagis.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
