Llengua catalana
estrany, -a
adjectiu
1 Que és rar o diferent del que es considera normal: és estrany que tu em facis aquesta pregunta.
2 Que no té part en el que s'expressa: no va participar en l'assumpte i es va mantenir estrany als problemes que van sorgir.
3 [cosa] Que es desconeix o s'ignora i del qual no es comprèn la naturalesa ni les qualitats: la química és una matèria estranya per a nosaltres.
SINÒNIMS: desconegut
nom masculí i femení
4 Persona que pertany a un grup o cercle no conegut: em pensava que a la festa hi hauria gent coneguda, però només hi havia estranys.
OBSERVACIÓ: És incorrecte dir *extrany.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
