Llengua catalana
contenir
verb transitiu
1 Portar o incloure una cosa dins d'una altra: m'he comprat un CD que conté molts jocs i animacions.
2 Aturar o limitar el moviment d'extensió d'un cos o d'un líquid: l'exèrcit rus va contenir les tropes alemanyes.
verb pronominal
3 contenir-se Impedir que un sentiment o un impuls s'expressi obertament, moderar-se la intensitat: a vegades m'he de contenir per no renyar-te.
SINÒNIMS: refrenar, reprimir
OBSERVACIÓ: Es conjuga com obtenir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
