Llengua catalana
carregar
verb transitiu
1 Posar allò que cal transportar sobre algú o sobre alguna cosa: va carregar els sacs de farina en un camió.
2 Proveir una màquina o un aparell del que necessita per funcionar: carregar l'escopeta.
3 Imposar sobre una persona o sobre una cosa un impost.
4 Anotar en un compte les quantitats de diners que corresponen al dèbit: en aquest compte em carreguen els rebuts del lloguer.
verb transitiu i pronominal
5 Posar molta quantitat d'una cosa o tenir-ne molta: es va carregar de joies per a la festa.
6 Cansar, molestar o fastiguejar una persona: els seus acudits i les seves bromes em carreguen.
SINÒNIMS: atipar
7 Menjar o beure excessivament: he carregat massa i ara no em trobo bé.
SINÒNIMS: atipar
verb intransitiu
8 Atacar i escometre amb força i determinació.
9 Fer pes o recolzar sobre algú o alguna cosa: el dipòsit carrega sobre aquesta estructura.
10 Prendre o acceptar un pes físic o moral: tota la feina carrega sobre meu.
verb pronominal
11 carregar-se col·loquial Matar un ésser viu.
12 col·loquial Trencar o fer malbé una cosa: s'ha carregat el gerro.
13 col·loquial Suspendre un estudiant en una prova: se l'han carregat a l'examen d'anglès.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la g passa a gu davant e, i, com en el verb jugar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
