Llengua catalana
camí
nom masculí
1 Franja de terreny més o menys ampla per on es passa per anar d'un lloc a l'altre, especialment la que és de terra i sense asfaltar.
2 Pas que s'obre o es traça i que serveix de ruta: es van obrir camí entre la boira.
camí de Sant Jaume A l'edat mitjana, nom amb què es coneixia l'itinerari que seguien els pelegrins que anaven cap a Santiago de Compostel·la.
camí de sirga Camí de ferradura que segueix la vora del riu per a la sirga.
camí ral Camí públic de més trànsit que es feia servir per a les comunicacions abans que hi hagués carreteres.
3 Acció de recórrer l'espai que hi ha entre dos punts: hi ha molta estona de camí.
SINÒNIMS: viatge
4 Recorregut que es fa per anar d'un lloc a l'altre: avui aniré a treballar per un altre camí per evitar l'embús de trànsit.
5 Distància recorreguda entre dos punts: el camí recorregut per una bala.
6 Procediment o mitjà per fer o per aconseguir una cosa: treballar ferm és el millor camí per triomfar.
7 Ocasió en què es realitza o es repeteix una acció: han vingut dos camins.
SINÒNIMS: vegada
a mig camí A mig fer una cosa que s'ha començat: no ho ha acabat, s'ha quedat a mig camí.
de camí De pas, en anar a un altre lloc o en tractar un altre assumpte: de camí cap a casa buscaré una farmàcia.
desfer el camí Tornar enrere, retrocedir, pel mateix camí per on s'ha vingut.
obrir-se camí Vèncer dificultats per aconseguir el que una persona es proposa: es va obrir camí en el món del cinema.
posar-se en camí Emprendre una caminada o un viatge.
tots els camins van ( o duen) a Roma Expressió per indicar que hi ha diferents maneres d'arribar a un mateix objectiu o que hi ha diferents solucions.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
