Llengua catalana
bec
nom masculí
1 Part exterior i dura de la boca d'alguns vertebrats que no tenen dents, que els cobreix les dues mandíbules: els ocells, les tortugues i l'ornitorrinc tenen bec.
2 Boca d'una persona.
3 Part punxeguda que sobresurt de la superfície o de la vora d'un objecte: el bec d'un mocador.
4 Part d'un recipient, un gerro, un càntir, un porró, etc., per on s'aboca l'aigua, el vi, etc.: necessito una gerra amb el bec més ample.
SINÒNIMS: broc
5 Embocadura de la flauta dolça: flauta de bec.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
