Llengua catalana
batre
verb transitiu
1 Agitar o moure una substància per dissoldre o mesclar els seus components: batre ous amb una forquilla.
SINÒNIMS: remenar
2 Triturar i barrejar substàncies sòlides i líquides per obtenir un líquid compacte i homogeni: si batem llet i gelat tindrem una beguda refrescant molt bona.
3 Donar cops repetits sobre una cosa: batre la llana per fer-la més flonja.
4 Fer sortir, a cops o mitjançant algun procediment mecànic, el gra de l'espiga dels cereals o de la tavella dels llegums: batre el blat; batre les mongetes.
5 Fer caure garrofes, olives, nous, ametlles, etc., picant les branques de l'arbre amb un pal.
6 Treballar l'or, el coure o un altre metall a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines.
7 Donar cops o una pallissa a una persona o a un animal.
SINÒNIMS: apallissar, atonyinar, pegar
8 Donar cops a un instrument de percussió per fer-lo sonar: batre els tambors.
SINÒNIMS: percudir
9 Recórrer un territori per trobar-hi algú o alguna cosa, per saquejar-lo o per aixecar la caça: batre el barri per trobar un delinqüent; els caçadors baten el bosc.
10 Vèncer un contrincant: l'equip local va batre l'equip foraster.
SINÒNIMS: derrotar, guanyar
11 En el beisbol, colpejar amb el bat la pilota que tira el llançador.
verb intransitiu
12 Fer, el cor, els seus moviments naturals de contracció i dilatació.
SINÒNIMS: bategar, palpitar
verb transitiu i intransitiu
13 Anar a topar, seguidament o a intervals, una cosa que es mou, contra un obstacle: la pluja batia la finestra; les ones baten contra les roques fent escuma.
SINÒNIMS: colpejar
verb pronominal
14 batre's Lluitar amb la força o amb les armes per vèncer un contrincant o un enemic: haurà de batre's amb l'actual campió del món.
SINÒNIMS: combatre
OBSERVACIÓ: El gerundi d'aquest verb és batent i no *batint.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
