Llengua catalana
atribuir
verb transitiu i pronominal
1 Considerar algú o alguna cosa com la causa d'un fet: van atribuir l'accident al mal estat de la carretera.
2 Considerar que una cosa pertany a algú o a alguna cosa: s'atribueix el mèrit de la feina, però l'hem fet entre tots.
3 Decidir a qui correspon una cosa que volen diverses persones o entitats: les terres i la masia s'atribuïen a l'hereu.
SINÒNIMS: adjudicar, assignar
OBSERVACIÓ: Es conjuga com traduir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
