Llengua catalana
arrencar o arrancar
verb transitiu
1 Treure amb esforç alguna cosa del lloc on és plantada o adherida o del lloc on pertany: arrencar cebes; arrencar un queixal; arrencar un clau de la paret.
2 Aconseguir alguna cosa d'una persona amb esforç i treballs o amb violència: arrencar una promesa a algú; si et distreus, t'arrencaran els diners.
3 Començar a fer una cosa, especialment d'una manera brusca: arrencar a plorar; arrencar el vol; la llet arrenca el bull.
verb intransitiu
4 Començar a funcionar o a moure's: el motor no arrenca; el nostre negoci ja ha arrencat.
NOTA:
És incorrecte dir *despegar perquè és un calc del castellà.
5 Tenir una cosa el seu origen o el seu inici en una altra: el problema arrenca de quan era petita.
6 Expulsar, mitjançant la tos, productes formats dins les vies respiratòries o als alvèols pulmonars: hauries de prendre algun medicament per aconseguir arrencar.
SINÒNIMS: expectorar
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mamada
mamada
1 s. f. Acción de mamar o chupar las crías la leche de su madre.
2 Cantidad de leche...
disposición
disposición
(Del lat. dispositio, -onis .)
1 s. f. Acción y resultado de colocar o de...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
