Llengua catalana
aparellar
verb transitiu
1 Preparar i disposar els elements necessaris per desenvolupar una feina o una activitat: els cambrers estan aparellant el menjador per al convit.
2 marina Guarnir un vaixell amb l'aparell necessari perquè pugui navegar.
SINÒNIMS: armar
verb transitiu i pronominal
3 Unir sexualment un animal mascle amb una femella perquè es reprodueixin: va aparellar els dos gossos perquè tinguessin cadells.
SINÒNIMS: acoblar, apariar
4 Unir dues coses de manera que formin parell: aparellar mitjons.
OBSERVACIÓ: No s'ha de confondre amb emparellar, que significa 'formar una parella amb algú'.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
