Llengua catalana
alienar
verb transitiu
1 Transferir o traspassar a algú altre la propietat o el domini d'alguna cosa: segons el notari, els hereus no poden alienar l'herència.
2 Fer perdre el seny a algú: un trastorn com aquest pot arribar a alienar una persona.
SINÒNIMS: embogir, enfollir
verb transitiu i pronominal
3 Fer perdre o prendre a algú la llibertat, la identitat: la televisió aliena les persones poc informades; la població indígena no vol alienar-se.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
