Llengua catalana
afartar
verb transitiu i pronominal
1 Fer que algú no tingui gens de fam donant-li molt de menjar: l'àvia té por que no ens quedem amb gana i ens afarta; no és bo afartar-se de dolços.
SINÒNIMS: atipar
2 Cansar o fastiguejar algú: tantes bromes pesades van afartar els seus companys; ja m'he afartat de fer règim.
SINÒNIMS: atipar
verb transitiu
3 Donar o fer prendre alguna cosa en excés: afarten el pobre gos de garrotades.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
