Llengua catalana
càrrec
nom masculí
1 Ocupació, dignitat o lloc de treball d'una persona: té un càrrec molt important dins l'empresa.
2 Persona que desenvolupa aquesta ocupació: és un alt càrrec.
3 Tasca o funció de la qual algú té la responsabilitat: a tu et correspon el càrrec d'organitzar-ho.
4 Custòdia o cura d'una persona, d'una cosa o d'un lloc: tinc trenta treballadors a càrrec meu.
a càrrec de Sota la responsabilitat de: el servei de menjador és a càrrec de la nostra empresa.
5 Falta de la qual s'acusa una persona: se l'acusa d'un càrrec molt greu.
anar a càrrec de Assumir la realització, l'organització o el cost d'alguna cosa: el material del curs va a càrrec dels mateixos alumnes.
NOTA:
És incorrecte dir *córrer a càrrec perquè és un calc del castellà.
fer-se càrrec de a. ) Encarregar-se o tenir cura d'una persona, d'una cosa o d'un lloc. b. ) Comprendre o considerar totes les circumstàncies que concorren en un fet: fes-te càrrec de la meva situació i dona'm un cop de mà.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
mutuo
mutuo, a
(Del lat. mutuus .)
1 adj. Que se produce de manera recíproca entre dos o más...
pulcritud
pulcritud
(Del lat. pulchritudo , hermosura.)
s. f. Característica de la persona que actúa...
irreprensible
irreprensible
adj. Que no puede ser reprendido o reprochado por considerarse correcto .
harapo
harapo
(Derivado del ant. farpar o harpar , desgarrar.)
1 s. m. Trozo de tela...
