Llengua catalana
caràcter
nom masculí
1 Manera de ser pròpia de cada persona que la diferencia de les altres i que condiciona el seu comportament, la seva actitud, les seves reaccions, emocions, etc., davant de qualsevol aspecte de la vida i en el tracte amb els altres: té un caràcter pacífic.
SINÒNIMS: personalitat
2 Manera de ser o de reaccionar de les persones que es caracteritza pel seu grau d'energia o de decisió: el Joan té molt caràcter.
SINÒNIMS: personalitat
3 Conjunt de qualitats o de circumstàncies per les quals una cosa es distingeix de les altres: el caràcter del nostre poble s'ha forjat al llarg dels segles; el seu llibre intentava definir el caràcter de la pintura cubista.
SINÒNIMS: índole, naturalesa
NOTA:
No s'ha de confondre amb caire, que significa 'manera de presentar-se una cosa', 'aspecte'.
4 Signe o lletra d'un sistema d'escriptura o d'impremta: caràcters gòtics.
SINÒNIMS: tipus
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
