Llengua catalana
trencar
verb transitiu i pronominal
1 Fer trossos una cosa de manera violenta: donant-li cops, llençant-la a terra, prement-la, etc.: he trencat el got; s'han trencat les copes.
SINÒNIMS: esbocinar, petar, rompre
NOTA:
No confondre amb estripar, que significa 'trencar o fer trossos per estirament'.
2 Interrompre la continuïtat d'una cosa sense que les parts s'arribin a separar: una ambulància ha trencat la processó; s'ha trencat la fila.
SINÒNIMS: rompre
3 Faltar a una promesa, un tracte o alguna cosa de tipus moral: han trencat el pacte, ara veurem què passa; s'ha trencat la treva i continuen les hostilitats.
SINÒNIMS: rompre
4 Deixar un compromís o una relació: fa tres dies que han trencat.
SINÒNIMS: rompre
verb pronominal
5 Començar o iniciar-se una cosa: ja trenca el dia.
SINÒNIMS: rompre
verb intransitiu
6 Canviar de direcció, un camí, un carrer o una carretera: aquí el camí trenca a l'esquerra.
verb pronominal
7 trencar-se Patir una persona o un animal la ruptura d'un membre del cos: s'ha trencat un os i li han hagut d'enguixar.
SINÒNIMS: rompre's
trencar-se de riure Riure molt i amb moltes ganes.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i: tu trenques, que ell trenqui.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
