Llengua catalana
renegar
verb transitiu i intransitiu
1 Abandonar una persona les seves creences o la seva religió per seguir-ne unes altres de diferents: renegar la fe cristiana; renegar de la fe cristiana.
2 Rebutjar, algú, una persona amb menyspreu: va renegar tots els seus amics; va renegar de tots els seus amics.
SINÒNIMS: negar
verb intransitiu
3 Dir o proferir, una persona, renecs o insults: és un noi molt malcarat, es passa el dia renegant.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la g passa a gu davant e, i com en el verb jugar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...