Llengua catalana
plantar
verb transitiu
1 Ficar a dins la terra una llavor o l'arrel d'una planta perquè visqui i creixi.
2 Clavar un objecte a terra en posició vertical: quan va trepitjar terra, va plantar una creu a la platja.
3 col·loquial Posar o col·locar alguna cosa en un lloc determinat: ha plantat el gerro al mig de la taula.
SINÒNIMS: plantificar
4 col·loquial No comparèixer a una cita amb algú: la colla d'amics m'ha plantat.
5 col·loquial Pegar o donar cops a algú: li va plantar una bufetada.
verb pronominal
6 plantar-se Posar-se en un lloc determinat sense moure's: un ase s'havia plantat al mig del camí i no ens deixava passar.
7 En certs jocs de cartes, no voler més cartes quan es poden demanar.
8 Arribar a un lloc que és lluny amb poc temps: en mitja hora em planto a Tortosa.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
