Llengua catalana
ordre
nom masculí
1 Disposició de les coses, les persones o els esdeveniments al lloc que els correspon segons un criteri establert: m'ajudarà a posar una mica d'ordre en aquesta habitació.
SINÒNIMS: ordenació
2 Manera d'estar classificades les coses segons una regla o un criteri determinats: el diccionari segueix un ordre alfabètic.
SINÒNIMS: organització
ordre establert Organització social, política i econòmica pròpia d'una comunitat: la guerrilla lluita contra l'ordre establert.
ordre natural Organització i manera d'esdevenir-se les coses segons les lleis de la naturalesa: l'ordre natural estableix que la mort ve després de la vida.
3 Estat de normalitat i sense cap alteració: els alumnes sortien al pati mantenint l'ordre.
ordre públic Situació de respecte a la llei d'una comunitat que permet la convivència social: els disturbis van alterar l'ordre públic.
4 Grup d'una classificació: totes les preguntes que feia eren del mateix ordre.
SINÒNIMS: classe, tipus
5 Estil arquitectònic en què la col·locació i la proporció dels elements d'un edifici segueixen un model determinat: l'arquitectura moderna no segueix l'ordre clàssic.
ordre corinti Ordre arquitectònic grec caracteritzat pels ornaments vegetals als capitells de les columnes.
ordre dòric Ordre arquitectònic grec que es caracteritza per les columnes estriades i sense base.
ordre jònic Ordre arquitectònic grec caracteritzat per columnes esbeltes amb base circular i que adorna els capitells amb figures en espiral.
6 Categoria de classificació biològica dels éssers vius, inferior a la classe i superior a la família: el gos i el gat pertanyen a l'ordre dels carnívors però són de famílies diferents.
nom femení
7 Acció d'exercir una autoritat que s'ha d'obeir, observar i executar: el soldat complia l'ordre; les ordres del metge diuen que no fumis.
SINÒNIMS: manaments
reial ordre Ordre del govern d'una monarquia.
a les vostres ordres Expressió militar que es fa servir per saludar i per respondre a un comandament superior: a les vostres ordres, capità!
a l'ordre Expressió que indica que s'obeirà el que s'ha manat.
cridar a l'ordre Manar algú que deixi de fer alguna cosa: el bibliotecari cridava a l'ordre els que estaven parlant en veu alta.
donar ordres Exercir una autoritat que s'ha d'obeir, observar i executar: es passa el dia donant ordres.
ordre del dia Sèrie d'assumptes que s'han de tractar en una reunió o una sessió: el secretari va llegir l'ordre del dia.
sense ordre ni concert col·loquial De qualsevol manera: els cotxes circulaven sense ordre ni concert.
OBSERVACIÓ: No s'ha de confondre amb orde, que significa 'comunitat religiosa'.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
