Llengua catalana
hi 1
pronom
1 Substitueix diversos complements circumstancials que acompanyen verbs com: ser, estar, anar, arribar, caminar, començar, etc.: t'he trucat però no hi eres (a casa); quan jo tornava del mercat, ell hi anava (al mercat).
2 Substitueix un complement introduït per qualsevol preposició que no sigui de : l'Eva és bona persona, s'hi pot confiar (en ella); quan hi vaig parlar (amb ell), vam quedar per anar al cinema.
3 Substitueix un adjectiu o un nom indeterminat que complementa un verb que no sigui ser, esdevenir, estar o semblar : ?Té els ulls molt clars, oi? ?Sí que els hi té.
4 S'usa amb el verb haver quan aquest és impersonal: hi ha núvols al cel.
5 S'usa amb verbs de percepció quan són intransitius: no hi veig; ara hi sento molt millor.
También tienes: i
hi 2
pronom
1 Forma que adopta el pronom li quan s'usa al mateix temps que els pronoms el, la, els, les i, en llenguatge col·loquial, en : lloga-l'hi (el pis); dona-la-hi (la clau); no els hi deixo (els llibres); les hi porto (les camises).
NOTA:
Al País Valencià no s'usa aquesta forma.
2 Substitueix els pronoms li i els quan s'usen al mateix temps que els pronoms em, et, ens i us : no m'hi ha presentat, al cap.
También tienes: i
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
