Llengua catalana
haver 1
nom masculí Conjunt de béns, drets i crèdits que algú posseeix.
haver 2
verb transitiu
1 Posseir una cosa o tenir-la com a pròpia.
SINÒNIMS: heure, tenir
verb auxiliar
2 S'usa, junt amb el participi de qualsevol verb, per formar els temps compostos, que denoten que l'acció, el procés o l'estat expressat pel verb principal ja ha acabat: quan va arribar, jo ja havia dinat; he anat a Mataró.
haver de + infinitiu Acompanyat d'infinitiu, denota la necessitat i l'obligació que s'esdevingui l'acció que expressa el verb principal: has d'acabar de fer els deures.
NOTA:
És incorrecte dir *tenir que + infinitiu perquè és un calc del castellà.
haver-hi Expressa que una cosa existeix, que es troba en un lloc o que s'acompleix: no hi ha més xocolata; avui hi ha molta gent a l'estadi.
NOTA:
Es conjuga en tercera persona.
OBSERVACIÓ: Quan una frase té objecte directe s'utilitza haver-hi; si no n'hi ha s'utilitza haver-n'hi.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
