Llengua catalana
be 1
nom femení Nom de la lletra b, B.
be alta col·loquial Lletra b, B : el teu nom s'escriu amb be alta o amb ve baixa?
También tienes: ve
be 2
nom masculí Animal mamífer remugant d'uns 70 o 80 centímetres d'alçada, amb el cos cobert de llana, que és domèstic i que es cria per la carn, la llet i la llana: un ramat de bens.
SINÒNIMS: anyell, ovella
i un be negre! col·loquial Expressió amb què es rebutja o menysprea una pretensió o una afirmació d'algú: que he de pujar a peu els vint pisos? I un be negre!
También tienes: ve
bé 1
nom masculí
1 Allò que és útil i bo per a una persona o per a un grup i que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar, etc.: busca el teu bé i el dels altres.
2 Idea abstracta de tot allò que és moralment bo i perfecte: la lluita entre el bé i el mal.
3 Tot allò que es té i d'on es pot treure un profit o una utilitat.
bé immoble Bé que consisteix en terres i edificacions.
bé moble Bé que es pot transportar (mobiliari, joies, obres d'art, etc.).
nom masculí plural
4 béns Conjunt de propietats o de riqueses que pertanyen a una persona o a un grup: abans de morir va deixar tots els seus béns a la seva amant.
5 Allò que serveix, de manera directa o indirecta, per satisfer les necessitats de la gent: béns de producció; béns de consum.
bé de Déu Abundor i excel·lència d'alguna cosa: aquesta tardor hem tingut un bé de Déu de bolets.
También tienes: ve
bé 2
adverbi
1 De manera agradable o feliç, o amb bona salut; davant d'adjectius, d'adverbis o de formes verbals es diu ben : ens hem entès molt bé; ja es troba bé; una ferida ben curada.
2 De manera correcta d'acord amb una norma o convicció sobreentesa, o amb el que se suposa o s'espera que hauria de ser o ocórrer: sona molt bé; està ben explicat.
3 En un grau bastant alt o molt alt: una mentida ben grossa; un cafè ben calent; fins ben aviat!
4 Davant d'una forma verbal, significa completament o totalment: l'han ben convençut; s'ha ben enamorat.
interjecció
5 bé! Indica que la persona que parla està d'acord amb alguna cosa o amb alguna acció: bé!, segueix així que arribaràs lluny.
anar bé Anar per la via correcta o adequada: no sé si anem bé per aquest camí.
ben bé Totalment, dit d'una manera que no és exagerada: tinc ben bé un centenar de discos d'ells; aquesta és ben bé la seva millor obra.
venir bé Ser adequat o convenient, ajustar-se al que és necessari o desitjat: per trobar-me millor, em vindria bé una camamilla.
viure bé Viure sense privacions, tenir bons recursos econòmics: aquest sou em permet viure bé.
También tienes: ve
bé 3
conjunció
1 Al davant d'una frase, indica contradicció o dubte respecte d'una afirmació: no li agrada el pastís?, bé que se'l menja.
2 Es fa servir per reforçar altres conjuncions: m'agradaria estudiar biologia o bé veterinària.
interjecció
3 S'usa com a introducció quan s'ha de dir alguna cosa: bé, podríem planejar un viatge per a aquest estiu.
ara bé Introdueix la conclusió d'una afirmació: la casa és molt bonica, ara bé, s'hauran de fer alguns canvis.
si bé Encara que: m'encanta el cinema, si bé tinc poques oportunitats d'anar-hi.
También tienes: ve
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
Palabras más buscadas
Descubre las palabras más buscadas por usuarios como tú
transigencia
transigencia
1 s. f. Condición o actitud transigente o tolerante .
EJEMPLO: con...
flogosis
flogosis
(Del gr. phlogosis .)
s. f. MEDICINA Alteración patológica en una parte...
infame
infame
(Del lat. infamis .)
1 adj./ s. Se refiere a la persona o la acción que son...
vaivén
vaivén
1 s. m. Movimiento alternativo de un cuerpo en dos sentidos opuestos a modo de balanceo u...
